Qui som

CAFÈ CENTRAL va ser creat al 1989 per Antoni Clapés  (al qual s’hi va afegir un any després Víctor Sunyol) com una iniciativa editorial independent, tant econòmica com d’actuació i de propòsits.

En aquella dècada de finals de segle la literatura catalana vivia un enquistament de les propostes molt lligades a un poder polític que ho subvencionava (gairebé) tot, i  s’havia generat clientelisme cultural i immobilisme.

Cafè Central va voler ser una resposta “des de fora” (o, potser, al marge), que atengués les inquietuds dels escriptors que pensaven situar-se en un marc menys confortable però més autèntic, i publicar aquelles escriptures poètiques que es volien properes (o hereves) a l’experimentació.

Cafè Central va intentar rompre aquella letargia proposant un model d’edició d’immediatesa i sense intermediaris, en la línia del DIY (Do It Yourself). Amb la sola estructura d’un Mac clàssic i una impressora làser, Cafè Central es va endinsar en el camí de l’edició de plaquettes, que es venien en les lectures fetes a bars, simbòlicament, al preu d’un cafè. Des de 1989 s’han dut a terme un miler d’actes públics: lectures, presentacions, performances, recitals, cicles de conferències, cursos… en tota mena de locals, arreu dels Països catalans i a fora (Espanya, França, EUA, Argentina…) Allí on arriba la maleta amb el material de Cafè Central, allí hi pot tenir lloc una activitat.

Al 1992 Cafè Central va començar a publicar  la col·lecció de llibres de poesia Jardins de Samarcanda. Uns anys després Eumo editorial va esdevenir coeditora, encarregant-se dels aspectes logístics de la col·lecció. A partir d’aquells anys també, van començar a sorgir diverses col·leccions que intentaven ampliar l’abast i el propòsit de Cafè Central.

Cafè Central va ser distingit l’any 2007 amb la medalla FAD “en representació de les editorials petites, independents, lectores de textos nous, editores d’escriptors públics, és a dir, amb opinió, compromeses, arriscades, sovint en mans d’una o dues persones que soles tenen cura tant de la qualitat literària del catàleg com del disseny de l’objecte”.

A propòsit d’una exposició sobre el vint anys de Cafè Central que va tenir lloc a la Biblioteca de Catalunya l’any 2010, Sam Abrams, -curador de la mostra- va escriure: “Cafè Central ha estat un model de llibertat editorial, d’innovació i renovació, de modernitat i contemporaneïtat, de pluralitat estètica, d’exigència i rigor intel·lectual, d’alta cultura i, sobretot, de fidelitat al principi de responsabilitat cultural de no cedir davant les fortes pressions de les modes i el mercantilisme. Una lliçó d’integritat i voluntat”.  

En l’actualitat Clapés i Sunyol segueixen dirigint l’activitat de Cafè Central, als quals s’hi han afegit Dolors Udina, Jaume C Pons Alorda i Diane Régimbald (Mont-real).  Amb prop de trenta anys de treball, continuen vigents tant les tasques editorials (amb les col·leccions  Jardins de Samarcanda, Balbec i Els ulls de Tirèsies, la tercera col·lecció de plaquettes que Cafè Central ha llançat des de 1989) i les activitats de difusió (lectures, presentacions, cicles, etc.). I roman inalterable l’esperit independent del primer dia.